sábado, 9 de noviembre de 2013

el veritable deute de RTVV


Diuen que RTVV -Canal 9 i Ràdio Nou- no són viables. Discutible. Molt discutible. Asseguren que és insostenible. Que s’han de tancar. I que això és innegociable. Una demostració del que és una clara absència de voluntat de diàleg, característica que solen tindre els governs que volen ser democràtics. Diuen que no podem assumir una televisió i una ràdio pública amb 1.600 treballadors. Parlem-ho. Però no obviem la realitat...  

Des del 1995 el nombre de treballadors s’ha multiplicat per 3. Però el deute global –fins arribar als 1.200 milions d’euros- s’ha multiplicat per 40. No és culpa dels treballadors. No em sent culpable d’eixe deute. Jo soc un d’eixos 1.600 treballadors. Reconec que dels que va entrar sense oposició -pràcticament ja no en feren als darrers temps quan vaig acabar la carrera-. Però cada dia d’estos 14 anys he treballat a Ràdio Nou per a legitimar el meu lloc i complir amb la meua responsabilitat. Espere haver-ho aconseguit primer al departament de programes i des de fa deu anys a la secció d’esports.

El veritable deute de RTVV no és econòmic, és un deute moral. En primer lloc amb les vora 80.000 persones de 160 col.lectius diferents que este dissabte a la vesprada es congregaren a les 3 capitals de província València, Castelló i Alacant per a demanar que #RTVVnoestanca. 80.000 persones de signes i colors ben diferents, a una imatge fins ara inèdita a esta Comunitat de vegades apàtica i massa còmoda. Caminant juntes, colze amb colze, la senyera i l’estelada… defensat la veu d’un país, d’un regne, d’una comunitat. La veu d’una terra. La veu d’un poble.


Però RTVV té especialment un deute moral amb aquells col.lectius que per uns motius o per uns altres no s’han vist representants per la seua tele i per la seua ràdio en algun moment d’estos 24 anys. Tot i la comprensible –i quasi forçada- desafecció, ens han fet una demostració de dignitat posant per davant l’interés general, taponant ferides encara no curades.   

Ara estem obligats a tornar eixe deute. I amb interessos. El temps que ens quede com a mitjà públic o allà on cadasqú passe a desenrollar la seua tasca informativa –si ens queda cap opció-. O quan torne una Ràdio i una Televisió Pública en valencià. Que tornarà. I espere que amb una lliçó ben apresa.


1 comentario:

  1. Paral'lelament a l'exposat en l'entrada, cal no oblidar la reacció de Canal 9, la qual exemplifica el paradigma del ésser humà. Cobard i servilista mentre té algo a perdre, per la simple por al canvi de les seues vides, i el més valent i revolucionàri del mòn una vegada ha perdut allò que "donava sentit" a les seues accions.

    On quedaría allò de la conseqüència... està apanyà la humanitat amb tots nosaltres.

    ResponderEliminar