la rosa de paper

Dia Mundial de la Poesia. Bon moment per a recordar un dels més grans poetes que hem tingut en València i en valencià. Un orgull compartir poble amb Estellés, i poder recordar la seua veu en estos dies convulsos. Esperant, que també hui, com una consigna, continue circulant secretament de mà en mà pel poble eixa rosa de paper que encara intenten llevar-nos...  



La rosa de paper

Ella tenia una rosa, 
una rosa de paper, 
d'un paper vell de diari, 
d'un diari groc del temps. 

Ella volia una rosa
i un día se la va fer.
Ella tenia una rosa
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu, 
la primavera també, 
també passà la tardor, 
dies de pluja i de vent. 
I ella tenia la rosa, 
una rosa de paper. 

Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després. 

Però al carrer on vivia, 

però en el poble on visqué, 

les mans del poble es passaven

una rosa de paper. 

I circulava la rosa, 

però molt secretament. 

I de mà en mà s'hi passaven

una rosa de paper. 

El poble creia altra volta

i ningú no va saber

què tenia aquella rosa, 

una rosa de paper.

Fins que un día d'aquells dies 

va manar l'ajuntament

que fos cremada la rosa

perquè allò no estava bé. 

Varen regirar les cases: 

la rosa no aparegué. 

Va haver interrogatoris;

ningú no en sabia res.

Però com una consigna, 

circula secretament

de mà en mà, per tot el poble, 

una rosa de paper.  

     

Vicent Andrés Estellés

http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php